Jo no t'espero...

Amb tot el que està parlant tots aquests dies de la visita d'un senyor que paralitzarà la ciutat el mes de novembre, trobo apropiat deixar aquest link:  http://www.jonotespero.cat/

Reflexió...

Un cop acabat el debat sobre el paper de les TIC en la societat actual podem treure les idees principals al respecte. Primer queda clar que el paper de l’educador/a en aquesta societat és el mateix que tenia fins ara, però ara ha d’incorporar les TIC. Ha de transmetre informació i coneixements relacionats amb les TIC en la seva intervenció. Ha de potenciar el seu ús, però que sigui un ús crític i reflexiu per tal que els usuaris filtrin tota la informació o millor dit, “sobreinformació” que circula per la xarxa i en donin un ús responsable. Però les TIC mai poden focalitzar tota la intervenció educativa, són importants en l’actual societat i bàsiques per a tothom en un món digital, però hem de prioritzar altres objectius com l’educació, la socialització, la realització d’esport, l’alfabetització, etc. És més important que un infant aprengui a ser respectuós i a llegir que sàpiga fer anar un ordinador.

L’educador té com a gran repte adaptar-se als canvis de la societat actual (noves tecnologies, bandes juvenils, immigració, ...) per dur a terme la seva intervenció. Per això és necessària una formació contínua en diversos àmbits, per estar degudament informat i conèixer bé l’àmbit en què es mourà.

Està clar que Internet i les noves tecnologies ens han facilitat molt la vida en tots els nivells (educatius, sanitaris, de relació, etc.) però per altra banda ens ha fet completament dependents, fins al punt que si no tenim Internet o no tenim mòbil no sabem què fer, com quedar, etc., les noves tecnologies han millorat la vida, però també han creat nous problemes i noves dependències.

Ens trobem amb què hi ha exclusió social, però hem generat una de nova, l’exclusió digital, de tots aquells que no tenen accés a les TIC. En molt casos van de la mà, gairebé sempre que hi ha exclusió social també hi ha digital (sense sostre, pobres, ...), però podem trobar-ne de digital i no de social (com el cas de la gent gran). El pitjor cas és tal com diu Planella, quan les dues estant juntes. Per això s’ha de garantitzar l’accés a les TIC a tothom. Està molt bé educar sobre les TIC, però si la gent no hi té accés poc hi farem. En aquesta societat no s’actua sobre el problema, sinó sobre les conseqüències, per tant ens quedem igual, com el peix que es mossega la cua.

També ens podem trobar amb un nou tipus d’exclusió social propiciat per l’abús de les TIC, sobretot en adolescents, fet que els provoca una dessocialització, aïllament i pèrdua de relació. Ara no es juga al parc, es juga a l’ordinador o a la consola.  Les TIC converteixen la societat en més individualista, fet preocupant en els joves, a més, el tema dels videojocs pot desnaturalitzar la realitat, fins al punt de veure la violència com a una cosa normal, ja que hi ha molt jocs amb violència indiscriminada que passa a ser normal pels adolescents.

Les TIC també han generat noves formes d’intervenció, dins de les quals s’hi troben integrades, com el cas de la inserció laboral, dins la qual es pot dur a terme una alfabetització digital per a donar els recursos necessaris per usar les TIC en la recerca de feina, gairebé feta sempre per Internet. Les TIC poden ser usades com una eina de denúncia social (Shere Rom, ús dels mòbils per denunciar situació prostitutes, discapacitats, etc.), i com a eina d’inclusió social, sempre i quan vagin enfocades a integrar a la persona en el món de la formació contínua, del mercat de treball, de la recerca d’informació amb criteri, ...

Per acabar voldria fer-ho amb una afirmació de Manel Castells en la que diu que “sin educación la tecnologia no sirve de nada”. És a dir, primer eduquem a la gent i després ja hi haurà temps d’entrar en el món digital, indispensable ens els temps actuals. 

Tecnoautobiografia

Jo ja puc dir que he nascut dins l’era digital i dins un món digital en el qual tot gira entorn de la tecnologia, que en molts casos ens domina i ens fa ser-ne dependents en molts sentits. Quan vaig nèixer a casa meva només teníem la típica tele en blanc i negre i que t’havies d’aixecar cada cop que volies canviar de canal o pujar el volum, però llavors era el què hi havia i tot ens semblava bé.

Més tard vaig tenir la meva primera bici, amb les seves dues rodes darrera fins que ja vaig poder anar tot sol. El primer ordinador que vam tenir a casa va ser un 386, que comparat amb els d’ara era un trasto...anava lent i el color era bastant primari, però feia la seva funció. Amb el pas dels anys vam anar canviant l’ordinador, que cada any que passa és com si se’t quedés antic, ja que cada cop en surten de millors i sembla que tot el que tens ja no serveixi. Pel que fa a les consoles jo mai he estat molt de tenir-ne, només vaig tenir la GameBoy i després la Play Station 1, però aquí m’he quedat.

L'Internet va arribar a casa farà uns 8 anys i des de llavors sembla que sigui indispensable en el dia a dia. L'utilitzo per buscar informació, per comprar bitllets d'avió, per parlar amb la gent, per fer blogs, ...

A dia d'avui el món de les tecnologies el tinc present en el meu dia a dia (ordinador a la feina i a casa, mòbil, Internet, transport, ...). He passat de tenir una tele en blanc i negre ha tenir-ne una de més gran i amb color. De quedar amb la gent anant a picar-la a casa seva sense avisar a no saber viure ni quedar sense el telèfon mòbil. D'escriure-ho tot a mà a fer-ho tot per l'ordinador. Total que vivim completament immersos en el món de la tecnologia, el qual ens condiciona el nostre dia a dia, fins al punt que si s'espatlla un ordinador o no ens funciona el mòbil no sabem què fer.

Està clar que el món de la tecnologia ens ha millorat la vida en molts aspectes i ens ha facilitat les coses, com per exemple poder viatjar per tot el món, comunicar-se amb persones que estan molt lluny, millora en la sanitat, en els transports, ..., però també ens ha convertit en dependents d'ella, fet que ens limita bastant, ja que quan ens falta algun element tecnològic no sabem què fer.

En definitiva, que tots els tipus de tecnologia m'han influït i les he utilitzat al llarg de la meva vida, i ho seguiré fent dia a dia. Les tecnologies són bones sempre i quan se'ls dongui un bon ús i ens poden seguir ajudant al llarg de la vida, sobretot les artefectuals i les biotecnològiques.

Hola a tots i a totes!!!

Bona tarda, acabo de crear el meu blog i veient com va tot això, que és la primera vegada que en faig un i estic una mica perdut.....Espero aprendre una mica més de les noves tecnologies al llarg del curs i crec que serà força interessant conèixer el funcionament dels blogs, que poden ser una gran eina d'informació i de comunicació.

Aquí us deixo que trobo molt bo!!



Salut!